"Deserta el fosc, i que et sigui la
pena
com un espai secret de tu mateix
des d'on tot és insòlitament digne.
No l'enyor que marceix, sinó el cabal
de serenor, la solitud entesa
com un estar en les coses per comprendre'n
les mudances, els ritmes, la bellesa.
Així el dolor no crema ni resseca
i en el silenci hi trobes l'harmonia
que semblava trencada ja per sempre.
com un espai secret de tu mateix
des d'on tot és insòlitament digne.
No l'enyor que marceix, sinó el cabal
de serenor, la solitud entesa
com un estar en les coses per comprendre'n
les mudances, els ritmes, la bellesa.
Així el dolor no crema ni resseca
i en el silenci hi trobes l'harmonia
que semblava trencada ja per sempre.
Deserta el fosc, surt a la llum i viu."
(Deserta el fosc de Miquel Martí i Pol)
Dedicatoria en el libro Solas de Carmen Alborch, regalo de M.
La verdadera amistad es como la fosforescencia, resplandece mejor cuando todo se ha oscurecido.
ResponderEliminarRabindranath Tagore (1861-1941) Filósofo y escritor indio.
"M" es una de las fosforescencias que hay en tu vida.